Ha de fitxar el Barça després de les lesions d’Eto’o i Messi?

Ha de fitxar el Barça després de les lesions d’Eto’o i Messi?

Primer la greu lesió al genoll d’Eto’o davant el Wender Bremen que el tindrà prop de quatre o cinc mesos fora dels terrenys de joc, i posteriorment, davant del Saragossa, les lesions de Saviola i Messi que impedirà estar, un mes i mig al primer i vora tres mesos al segon, a les ordres del tècnic Frank Rijkaard. Davant aquest contratemps la secretaria tècnica pot (i ha de fer-ho) plantejar-se realitzar alguna incorporació al mercat d’hivern, abans de la qual cosa caldrà analitzar les possibilitats que aquest ens dona i comparar-les amb les mancances que deixaran les baixes dels jugadors lesionats.

A continuació en aquest post analitzarem tot allò de que disposava l’equip amb la presencia de Messi i Eto’o (ja que tant el rol de Saviola a la plantilla com la durada de la seva lesió fa menys important la seva baixa) i la possibilitat de suplir-ho, primer dins de la mateixa plantilla del F.C.Barcelona i després al mercat de futbolistes disponibles en el mercat d’hivern.

Què aporta Eto’o al Barça?:

Quan pensem en el que el jugador camerunès pot aportar al Barça, ràpidament ens ve una paraula a la ment: GOL . Certament la importància d’Eto’o en el rol de golejador està fora de tot dubte però tant important com la capacitat realitzadora d’Eto’o són altres aspectes del seu joc. Un exemple és la pressió que realitza sobre la defensa contrària o sobre el lateral dret contrari. En aquest punt cal aturar-nos i fixar-nos com des e la lesió del camerunès un dels punts dèbils del Barça rau en el perill que els desdoblaments ofensius del lateral dret contrari provoquen sobre la porteria blaugrana (només cal veure el primer gol del Reial Madrid al Bernabéu [Vídeo 1] ) ja que deixen en inferioritat numèrica en banda al lateral esquerre blaugrana, ja sigui Gio o Silvinho. Aquesta pressió d’Eto’o, a més de controlar aquestes pujades dels laterals, provoca que la sortida rival sigui menys fluida i que la pressió conjunta de l‘equip s’iniciï en una posició més avançada.

Una altra aportació indispensable del davanter blaugrana, la qual no pertany tant al seu joc com a les seves característiques físiques, és la velocitat. Això que a priori pot semblar secundari és cabdal en la maquinaria tant ofensiva com defensiva del Barça. A nivell defensiu, la velocitat d’Eto’o obliga al rival a mantenir la defensa endarrerida el que provoca que per tal de mantenir juntes les línies, endarrereixi les seves línies i per tant, la transició defensa-atac sigui més lenta. Aquesta posició endarrerida de la defensa amb Eto’o al camp, respon al fet que davant un davanter ràpid, golejador i amb habilitat a l’hora de desmarcar-se, deixar-li metres a les esquenes suposa un suïcidi, i més tenint en compte el gran número d’excel·lents passadors amb que compta el Barça. Aquesta posició de la defensa rival repercuteix també en un avantatge ofensiu per a l’equip culé, ja que possibilita una major distància entre la defensa i el mig del camp contrari, deixant més espais pels encarregats de la creació del joc, és a dir, Deco, Xavi o Iniesta. Un altre punt a destacar del ventall de possibilitats del Barça amb Eto’o al camp és la seva mobilitat que el permet ubicar-se a les bandes i traçar diagonals cap a porteria sense que aquesta nova situació al camp suposi una disminució en les seves marques realitzadores.

Per últim destacar que amb Eto’o al camp el Barça pot afrontar partits amb una mentalitat més conservadora i practicar un futbol més directe aprofitant la seva velocitat i potencia física. La temporada passada enfront el Chelsea, Rijkaard va fer entrar a l’equip a Motta en el lloc d’un dels dos interiors, de manera que deixava més jugadors per darrere la pilota i mantenia més controlat l’atac rival, i el joc ofensiu es tractava d’una manera més directa i vertical. En canvi, aquesta temporada, i com a conseqüència de la baixa del camerunès, en front el Chelsea van jugar tant Deco com Xavi, ja que prescindir de qualsevol dels dos seria renunciar a poder fer mal al Chelsea, però en canvi, defensivament va comptar amb menys consistència. A més, la seva sola presencia obliga a l’adversari a destinar dos homes a la seva marca, de manera que els dos jugadors de banda (els dos més desequilibrants de la plantilla com són Ronaldinho i Messi) encarin un u contra u amb el seu lateral.

Què aporta Messi al Barça?:

Amb la baixa de Messi, el que perd bàsicament el Barça és desequilibri. El jugador argentí és juntament amb Ronaldinho i C.Ronaldo el jugador més desequilibrant del món. Ens aturarem un moment en el jugador portuguès per destacar que aquesta consideració va més encaminada a quan millori la seva capacitat de decisió sobre el terreny de joc, la qual el fa un jugador “normalet” quan podríem estar parlant d’un del millors del món. Actualment és un jugador perfecte per fer vídeos amb jugades espectaculars però al camp és un futbolista amb un anàlisi i elecció de les opcions molt deficitari, convertint-lo en un jugador que quan ha de central regateja i que quan ha de regatejar centra. Per a la seva formació, entenem que seria importantíssima la presencia d’un tècnic dur i amb una forta filosofia de treballa a l’estil de Mourinho, per redreçar el joc de l’extrem portuguès.

Així doncs, aquest tres futbolistes són capaços per si sols de decidir un partit en una sola acció o canviar la dinàmica d’un partit per travat que aquest estigui. No estem parlant de qualitat futbolística sinó capacitat per, d’una manera autònoma, sense la intervenció d’altres companys, decidir un partit amb un gol, una assistència genial o sobretot un regat, ja que en el futbol actual són molt pocs els futbolistes que dominen el dribbling quan encaren, i així deixar enrere un rival i afrontar l’atac amb un defensor menys davant la pilota, i per això esdevenen tant importants i determinants per als seus equips.

Messi també aporta gol (tot i que aquest és un aspecte que encara ha de millorar, i segur que ho farà), capacitat de sacrifici en defensa per la seva condició d’argentí, i capacitat d’assistir al davanter en millor situació per fer gol. [Vídeo 2]

Així, i repassant el que em comentat, veiem que el Barça sense Eto’o i Messi perd:

• Gol.
• Pressió sobre la sortida de pilota i sobre el lateral.
• Velocitat.
• Mobilitat.
• Més llibertat pels extrems.
• Desequilibri.
• Sacrifici defensiu.

A continuació buscarem dins la pròpia plantilla blaugrana solucions a les mancances que deixen les lesions d’aquests futbolistes.

Pel que fa al gol no cal fer una recerca massa en profunditat per adonar-se’n que no trobarem a la plantilla un jugador que marqui els 25 gols que marca Eto’o a la lliga. Si així fos, aquest jugador no estaria com a suplent al Barça sinó de titular a qualsevol equip del món. No obstant això comptem amb jugadors com Giuly, Saviola, Gudjohnsen, Ronaldinho i fins i tot Ezquerro (no cal oblidar que l’estiu que va arribar al Barça venia de marcar més de deu gols amb l’Athletic de Bilbao, cosa que no massa davanters poden dir en els darrers anys), que poden aportar gols a l’equip. Si anem a buscar aquests gols al mercat ens trobarem amb el mateix problema que abans, si un jugador és capaç de fer 25 gols a la lliga espanyola, és titular a un del millors equips del món i a més aquest no el deixarà marxar, i menys encara a meitat de temporada i a un equip que pot ser rival tant en lliga com en Champions. Únicament Adriano pot aportar aquest número de gols i podria estar en el mercat, però el seu estat físic i sobretot mental, desaconsellen el seu fitxatge ja que d’aquí a que agafi la forma els lesionats ja estaran recuperats i a més el seu poc compromís, que fins ara ha mostrat a l’Inter, pot afectar a l’ambient del vestidor blaugrana, la qual cosa suposa un risc massa alt pel seu fitxatge. El següent graó de jugador tampoc ens interessa ja que el nombre de gols que ens pot proporcionar (uns 15), també ens el poden aportar tant Gudjohnsen com Saviola. Per tal de mantenir els registres golejadors de l’equip amb Eto’o i Messi, serà fonamental, a més dels gols del jugadors que em esmentat abans, la eficàcia realitzadora de jugadors de segona línia com Deco, Iniesta o Xavi, i millorar el treball en les jugades d’estratègia.

Pel que fa la pressió a la sortida de pilota del rival, aquesta la pot realitzar Gudjhonen, i si la seva condició física no li permet sempre es pot recórrer a un canvi prop del minut 70 de partit per oxigenar aquesta pressió amb un altre jugador. D’altra banda, en la pressió sobre el lateral que marca a Ronaldinho s’ha de buscar una alternativa. Que la pressió la realitzi Ronaldinho resultaria contraproduent ja que en atac tindríem a un Ronaldinho esgotat, degut al seu treball en missions defensives, així que el més aconsellable seria que Deco o Iniesta (dos jugadors amb bons fonaments defensius) realitzessin aquesta cobertura al lateral. A més, amb la presencia a l’onze de Giuly, es supleix perfectament el treball defensiu que realitzava Messi, i a més donem amplitud al camp i atorguem més espais tant a Ronaldinho com al davanter centre.

Un altre punt esmentat anteriorment com és l’alliberament dels homes de banda que es produeix amb la presencia d’Eto’o a l’equip, fa que ens decantem abans per Gudjohnsen com a davanter centre que per Saviola, ja que la presencia física del islandès obliga al rival a destinar dos defensors per vigilar-lo i deixen un u contra u de l’extrem amb el lateral.

Un cop escanejada la plantilla ens aboquem ara al mercat. Quan anem al mercat com a conseqüència de dues baixes tant important com la d’Eto’o i Messi, pot ser que ho fem per cobrir dues necessitats, d’una banda de número d’efectius i d’una altra de qualitat.

En el cas del Barça no es tracta d’una qüestió de número ja que tot i les baixes segueix comptant amb cinc homes (recordant que la de Saviola no és una lesió de llarga durada) com són Giuly, Saviola, Gugjohnsen, Ronaldinho i Ezquerro, a més com a recurs es pot recórrer tan a homes del filial com a reubicar homes com Deco o Iniesta en posicions més ofensives. Si el que busquem és qualitat, haurem de començar per assumir que no podrem trobar un jugador en el mercat d’hivern del nivell d’Eto’o o de Messi (dos dels déu millors jugadors del món) i que per tant haurem d’aspirar a un nivell que probablement sigui, fins hi tot, inferior al dels altres membres de la plantilla. Com ja em dit anteriorment, només Adriano tindria el nivell pel Barça, però no seria una solució immediata i el risc del seu fitxatge és massa alt com per valorar la seva contractació.

Existeix una tercera via per suplir aquestes baixes que no es troba ni en les alternatives de jugadors que ens ofereix la plantilla ni en les possibilitats que ofereix el mercat, sinó en el replantejament de la filosofia de joc.

Un equip que vol guanyar la lliga ho pot fer de dues maneres, marcant més de 75 gols i encaixant-ne menys de 40 o marcant 60 gols i encaixant-ne 25 (com fa el R.Madrid). Així, si el Barça no aconsegueix suplir els gols que aportaven Messi i sobretot Eto’o dins de la mateixa plantilla ja que em vist que el mercat no ens ofereix solucions, necessitarà variar la seva filosofia i centrar-se en millorar defensivament i aprofitar les ocasions que tingui de marcar gol. Per fer-ho seria interessant un canvi de sistema per passar a un 4-4-2 incorporant a l’equip a Motta el que donaria un major control del mig del camp, més i millor treball defensiu i més eficàcia en jugades a pilota aturada tant en atac com en defensa.

Qüestions positives de les lesions d’Eto’o i Messi:

Com de tot se’n poden extreure valoracions positives i el futbol no és menys, també de les importantíssimes baixes del Barça poden aparèixer aspectes positius. En primer lloc cal destacar que aquestes baixes poden tenir valoracions positives en tant que el Barça compta amb una plantilla de gran qualitat, pel que tenint en compte el calendari, aquestes no haurien de traduir-se en uns pitjors resultats ni en el que resta de la lligueta de Champions, ni a la Copa del Rey ni a la Lliga. Així, per fer-ho, jugadors com Saviola, Giuly o Gudjohnsen seran molt importants, alhora que per optimitzar les seves característiques l’equip haurà de buscar altres vies d’atacar al rival i diferents variants ofensives com és el joc d’esquenes o en pilotes aèries de l’islandès el joc per banda de Giuly o la habilitats en espais reduïts de Saviola. Per optimitzar el joc aeri de Gudjohnsen serà també important la participació ofensiva dels laterals, de manera que la figura de Belletti guanyarà importància per llençar centres des de la banda o obrir el camp per que Giuly aprofiti els espais. Alhora, la segona línia ha d’aportar un major nombre de gols, cal millorar la seguretat defensiva i ser més efectius en jugades d’estratègia sobretot en l’apartat ofensiu.

D’aquesta manera, el Barça es pot trobar a Març (quan es comencen a decidir els títols) amb el retorn de Eto’o i Messi (com ja em dit anteriorment dos dels deu millors jugadors del món), amb un Saviola, un Gudjohnsen i un Giuly en forma i ritme de partits, amb una major consistència defensiva, amb més gols de la segona línia i amb una major eficàcia a pilota aturada. Així a més, disposarà de diferents alternatives, durant el partit, per encarar els rivals, i no limitar-se únicament a la substitució de jugadors sense canviar la manera de jugar. Podrà optar per un joc més vertical, un joc amb més profunditat de banda, amb extrems amb sortida a l’exterior per buscar el centre o a l’interior per intentar el xut, amb laterals ofensius, laterals defensius, un mig del camp més conservador i contundent en defensa… en conclusió, disposarà d’infinites alternatives a l’hora d’afrontar els partits i per a totes elles comptarà amb jugadors amb ritme de partit i en forma.